Butlletí #02: Una temporada de neu amb protagonista català

Apunts fosburians de tot l'altre esport

L’escalfament:

Esport amb valors

Una cosa que ens agrada especialment és que les parets dels pavellons esportius del país ens aportin un al·licient extra. Ja fa anys que un munt de clubs i instal·lacions fan campanya permanent per l’esport amb valors i en molts casos es tracta d’un simple plafó que probablement no capgira res.

Però entre la inacció i el recordatori perpetu, som partidaris de la segona opció, com fem amb el nostre pentàleg. Que són massa les ocasions en què a l’esport base s’oblida els elements més rellevants de l’esport. Aquí us deixem un dels plafons visibles al pavelló d’Amposta, que vincula cada frase amb valors concrets.

L’escombrada:

La temporada de neu acaba amb un nou títol català

Quan queden menys de deu mesos per a viure els Jocs Olímpics d’hivern de Milà i Cortina d’Ampezzo ja hem viscut el colofó de totes les temporades dels esports de neu (els de gel, encara tenen corda) i podem fer un balanç ràpid de la temporada. El darrer esport en posar punt final a la copa del món ha estat l’esquí de muntanya i és aquí on cal posar el focus amb una eufòria poc dissimulada.

A Tromso (Noruega) es van disputar les darreres proves i el banyolí Oriol Cardona va tornar a creuar la línia de meta de la modalitat d’esprint en primera posició. En aquesta ocasió no es va endur la victòria, atès que una penalització de 10 segons el va enviar a la quarta posició, però aquest final agredolç de temporada no ens fa perdre la perspectiva: Cardona ha guanyat quatre curses de la copa del món 2024-25 en la modalitat d’esprint i s’ha endut la victòria a la general de la modalitat. Per si no n’hi ha prou, al campionat del món també va revalidar l’or obtingut el 2023 i es confirma com el millor especialista del món en esprint.

Per si no n’hi havia prou, aquest 2025 Cardona també s’ha proclamat campió del món en relleu mixt fent parella amb Ana Alonso, un duo que també ha dominat la copa del món amb tres victòries i dos segons llocs en les cinc curses disputades.

Una temporada sensacional que inevitablement convida a desbordar l’eufòria de cara als Jocs: el programa olímpic d’esquí de muntanya s’estrena precisament amb la prova individual d’esprint i amb el relleu mixt. Oriol Cardona, doncs, serà candidat a tot. El punt de partida català de cara als Jocs Olímpics d’hivern, doncs, serà més prometedor que mai.

Sense la mateixa brillantor, convé no oblidar-nos de l’andorrà Joan Verdú, que malgrat no poder repetir els dos podis en copa del món de la temporada passada, s’ha consolidat amb diversos top 10 als gegants d’esquí alpí i en més d’una ocasió ha completat una primera o segona mànega en ritme de podi. Per començar la temporada amb una lesió, no està gens malament.

Aprofitem l’avinentesa per destacar alguns fets claus de la temporada de neu:

1. La victòria 100 de Mikaela Shiffrin. Malgrat la lesió soferta a mitja temporada que li ha impedit lluitar per la general, la nord-americana ha sumat quatre victòries més a la copa del món i ja en suma 101 al llarg de la seva carrera, una fita inèdita d’autèntica llegenda que la converteix en la gran estrella contemporània dels esports de neu. A favor seu, més enllà del talent, la seva capacitat de transmetre problemes de salut mental al conjunt de la societat.

2. Els retorns de Vonn i Hirscher. Dos esquiadors que en qualsevol barem formen part del top 5 de la història han decidit agafar els esquís després de ben bé un lustre aturats. El cas de Hirscher, amb nacionalitat nova inclosa, va ser un gerro d’aigua freda, patint una greu lesió a la seva segona cursa. Vonn no ho ha tingut fàcil, però la segona posició a les finals de la copa del món és absolutament extraordinària.

3. Odermatt, sense rival. Ja parem amb l’esquí alpí, però és que el suís apunta a dominador històric i any rere any sembla augmentar les seves virtuts. Campió del globus de cristall per quarta vegada consecutiva, ha repetit el triplet de victòries de l’any passat a la copa del món en descens, súper gegant i gegant. En el seu cas, guanyar una sola prova als mundials sembla un resultat negatiu. En categoria femenina, Brignone ha revifat amb una temporada brutal.

4. Klaebo arrasa. Si parlem de dominadors històrics cal detenir-se en el noruec, que va completar un campionat del món probablement irrepetible amb sis medalles d’or en les sis proves disputades. Per reblar el clau, ha sumat el cinquè globus de cristall a la copa del món, on ha guanyat la disciplina d’esprint per setena vegada. Ja suma 98 victòries i l’únic dubte és fins on portarà una xifra que sembla inigualable: la llegendària Marit Bjorgen en va aconseguir 84 i entre els homes el segon de la història en té 46. Quina bèstia!

5. El rècord de Prevc. La gràcia d’escriure el títol així és que costa de discernir de qui parlem. En aquest cas la glòria se l’endú en Domen, que el passat 30 de març va fer un salt d’esquí de 254,5 metres, nova plusmarca històrica. Però també se l’endú la seva germana Nika, que el 14 de març va fer la plusmarca femenina amb 236 mentres. En Domen ha estat campió del món aquest any i la Nika bicampiona del món i guanyadora per segona vegada de la copa del món. Mentrestant el germà gran de tots dos, en Peter, també excampió del món, celebra els seus èxits ara que ja està retirat.

6. La retirada de Johannes Thingnes Boe. Qui va ser el gran rival generacional de Martin Fourcade (més jove, més ràpid) s’ha retirat del biatló d’elit després d’una trajectòria increïble on ha sigut competitiu fins al final. Al mundial d’enguany ha guanyat tres ors, una plata i un bronze i ha guanyat a copa del món d’esprint, essent segon a la general. El petit dels Boe es retira amb cinc victòries a la copa del món i amb 91 triomfs totals a les grans competicions, a només quatre del mite Bjoerndalen.

El tercer temps:

Brooke Raboutou, de Boulder al cim de l’escalada mundial

Que l’escalada viu la seva particular època d’or és indiscutible. Any rere any s’obren noves vies que fins no fa massa semblaven impossibles i el grau de dificultat no para de créixer, fins al punt que normalitzem gestes inabastables de 10-15 anys enrere. I el millor de tot plegat és veure dones disposades a trencar tots els sostres de vidre.

Fa vuit anys vam fer-nos ressò de la fita assolida per l’estatunidenca Margo Hayes a Siurana, quan es va convertir en la primera dona en completar una via 9a+. El títol de llavors (“fa història”) torna a ser prou precís per definir l’ascensió de Brooke Raboutou de fa uns dies, en aquest cas, lluny de Catalunya. Raboutou ha fet la segona repetició d’Excalibur i és la primera dona escaladora en completar una via 9b+.

Per calibrar la rellevància d’aquesta ascensió, treballada des de l’any passat, cal ubicar Raboutou al top 10 de la història. I és que només deu persones tenen al seu “palmarès” una via 9b+, que podríem qualificar sense risc d’exagerar que és una empresa d’extrema dificultat. Tornant al que dèiem al principi, la primera vegada que algú va obrir foc amb una via 9b+ va ser el 2012, tot just fa 13 anys, amb el txec Adam Ondra estrenant un camí que també han seguit Stefano Ghisolfi (el primer en escalar “Excalibur”), Jakob Schubert, Chris Sharma, Alex Megos, Sean Bailey, Seb Bouin, Jorge Díaz-Rullo, Will Bosi… i Brooke Rabotou.

Per cert, no podem deixar de destacar que Raboutou, subcampiona olímpica a París 2024 i 5a a Tòquio (on ens va meravellar amb la seva actitud riallera i de sororitat genuïna davant la resta de rivals), va néixer a Boulder, Colorado. Té gràcia, oi? El més fort és que no és la primera escaladora de Boulder que fa història. La citada Margo Hayes també va néixer en aquesta ciutat de menys de 100.000 habitants que compta amb un brillant programa de captació de talent jove en escalada. A Boulder no se’ns acut una idea millor.

Recomanació final

→ Dimarts vinent, 22 d’abril, ens agradaria assistir a la xerrada sobre esport i valencianisme que es farà a Alacant. Si sou de la zona, no dubteu a anar-hi. Entre els ponents, el bon amic Ricard Sentandreu. Ho organitza Juga en Valencià.